ELS MITJANS DE PROXIMITAT
Montse Puig, sessió 17 de maig

Des que hi ha democràcia a Espanya, els ajuntaments, corporacions ,grans o petites, han decidit portar la seva veu a la ciutadania. Han fet un esforç molt lloable per obrir-se a les persones i oferir transparència informativa de les seves activitats i per donar una imatge propera i familiar, o com a mínim fer-ho veure.
Els butlletins Municipals són l’eina per mantenir el caliu entre el partit en el poder i l’electorat. El que s’ha anomenat “políticament correcte”, una perspectiva que implicaria un apropament més democràtic als diversos col•lectius femenins que actuen en la vida local. Però no sempre es compleix.

Característiques comunes:
Dependència d’una corporació municipal
Distribució gratuïta.
Realització semiprofessional, en alguns casos casolana
Bilingüe.
Funció d’aparador dels guanys dels equips en el poder local.
Desig de satisfer la ciutadania, sigui quina sigui la seva opció política.
Necessitat d’acontentar els segments socials de cada municipi (joventut, gent gran, alumnat, dones, homes.

Aquestes circumstàncies condicionen la forma, el contingut i els discurs vehiculat mitjançant les publicacions de l’administració local.

Aquesta dependència de la voluntat política de la ciutadania, ja que del seu vot dependrà la continuïtat en el poder, hauria de portar a que en els butlletins es tingués molta cura del llenguatge, els enfocaments, els tractaments no discriminatoris (per raó de sexe, de procedència o d’ètnia), però malauradament no sempre és així.
Acostumen a utilitzar un estil adulador referit als equips de govern.
Hi ha molt pocs exemples d’informació feta amb perspectiva de gènere. Alguns de positius:
”Tres de cada nuevos espacios públicos llevaran nombre de mujer” (El Pont d’Esplugues).
El pretès genèric masculí està present en qualsevol referència a les persones que habiten el municipi, i és difícil trobar titulars que tinguin en compte l’ús del femení), llevat d’excepcions ”El Col•legi Fontetes acull les jornades de pares i mares” (Riu SEC Cerdanyola del Vallès 1998) “ Millor atenció als ciutadans i ciutadanes” (Butlletí de Castelldefels, maig 1998)
Referències a homes i dones de la localitat que han destacat per alguna raó. (Centenària, jugadora de rugby Viladecans 1998)

Les seccions més corrents són:
* Acords i activitats promoguts des de la corporació municipal.
* L’esport i les activitats lúdiques de la població.
* Les activitats culturals i recreatives.
* L’opinió dels partits polítics que configuren la institució
* Activitats de ciutadans i ciutadanes que destaquin per alguna causa.

Caldria cuidar el llenguatge des de la perspectiva de gènere, veïnes, mares, alumnat...per evitar ocultar les dones.
Fer constar les activitats dels grups de dones dins del butlletí, perquè l’ús de la perspectiva de gènere no s’acaba amb un llenguatge correcte sinó en el tractament de temes en els que destaquen les dones de cada localitat.

Decàleg de Bones Pràctiques de la comunicació local pública, elaborat per el curs de posgrau de Comunicació Local de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma. Web: comunicacio-local.org