de març 25, 2008
de febrer 11, 2007
de gener 30, 2007
Según la wikipedia, en su uso moderno, un estereotipo es una imagen mental muy simplificada y con pocos detalles acerca de un grupo de gente que comparte ciertas cualidades características (o estereotípicas) y habilidades.
de maig 24, 2006
el mensaje que llega
"Bueno, entre tantas que muestran el culo fácilmente y por nada, al menos esta lo hizo por una causa importante y en una ocasión apropiada para su propósito. Yo no sabía nada de ese conflicto hasta que esas soberbias nalgas le dieron la vuelta al mundo"
Anónimo
Lunes 15 de Mayo a las 08:14
Excelente uso del cuerpo hace esa hembraza; NO A LA CONTAMINACION
Marcos
Domingo 14 de Mayo a las 18:35
como me encantaria romperle el culo a esa guarra
Anónimo
Domingo 14 de Mayo a las 13:27
Me adhiero al comentario de Facundo, lamento los comentario de Anónimo, no los comparto. Que Evangelina Carrozo, haya aceptado y se haya presentado es de admirar el par de ovarios que tiene, me hubiese gustado ver a Anónimo ahí protestando.
Antares
Sábado 13 de Mayo a las 23:21
Estos son algunos de los comentarios que se pueden leer en la página web de informativos telecinco.
Los comentarios que voluntariamente hace toda aquella persona que quiera opinar muestran su posicionamiento sobre la acción de la mujer que fue noticia. Pero, en general, yo personalmente, encuentro que todos los comentarios no sólo van relacionados con el "destape" de la mujer sino también con el hecho de que es una mujer que guarda como perfil físico el de los estereotipos de la belleza femenina en el mundo occidental. Se puede observar que las personas opinantes relacionan una buena causa con el hecho de que estereotipadamente tenga un buen físico. Me pregunto ya no solamente qué pasaría si hicieramos la regla de la inversión entre géneros, sino qué pasaría si esa mujer que sale en los medios con un físico que tipifican de "soberbias nalgas", "hembraza", "romperle el culo" o "admirar el par de ovarios", no guardase ese físico, sino más bien fuese una mujer con un cuerpo normal y corriente, refiriéndome a lo general, como el de mis hermanas, el de mi madre, o tan normal como incluso es el mío.
Por último me gustaría realizar la observación de que en el espacio de opinión de informativos telecinco viene encabezado por esta advertencia:
"Agradecemos tu participación. Te pedimos que mantengas en tus opiniones la debida educación y el respeto a los demás. La empresa se reserva el derecho de suprimirlas."
Por que si tanto derecho se reservan para suprimir qué comentarios esta ocasión ha sido muy óptima para comprovar que los comentarios se deberían haber suprimido por falta de educación y, en cambio, están a toda visión de las personas internautas.
Empezando por la empresa, su comportamiento ya deja bastante sentado cuales son sus directrices informativas en lo refrente a los estereotipos y prejuicios.
Muchas gracias
Bernat Escudero Pachón
Anónimo
Lunes 15 de Mayo a las 08:14
Excelente uso del cuerpo hace esa hembraza; NO A LA CONTAMINACION
Marcos
Domingo 14 de Mayo a las 18:35
como me encantaria romperle el culo a esa guarra
Anónimo
Domingo 14 de Mayo a las 13:27
Me adhiero al comentario de Facundo, lamento los comentario de Anónimo, no los comparto. Que Evangelina Carrozo, haya aceptado y se haya presentado es de admirar el par de ovarios que tiene, me hubiese gustado ver a Anónimo ahí protestando.
Antares
Sábado 13 de Mayo a las 23:21
Estos son algunos de los comentarios que se pueden leer en la página web de informativos telecinco.
Los comentarios que voluntariamente hace toda aquella persona que quiera opinar muestran su posicionamiento sobre la acción de la mujer que fue noticia. Pero, en general, yo personalmente, encuentro que todos los comentarios no sólo van relacionados con el "destape" de la mujer sino también con el hecho de que es una mujer que guarda como perfil físico el de los estereotipos de la belleza femenina en el mundo occidental. Se puede observar que las personas opinantes relacionan una buena causa con el hecho de que estereotipadamente tenga un buen físico. Me pregunto ya no solamente qué pasaría si hicieramos la regla de la inversión entre géneros, sino qué pasaría si esa mujer que sale en los medios con un físico que tipifican de "soberbias nalgas", "hembraza", "romperle el culo" o "admirar el par de ovarios", no guardase ese físico, sino más bien fuese una mujer con un cuerpo normal y corriente, refiriéndome a lo general, como el de mis hermanas, el de mi madre, o tan normal como incluso es el mío.
Por último me gustaría realizar la observación de que en el espacio de opinión de informativos telecinco viene encabezado por esta advertencia:
"Agradecemos tu participación. Te pedimos que mantengas en tus opiniones la debida educación y el respeto a los demás. La empresa se reserva el derecho de suprimirlas."
Por que si tanto derecho se reservan para suprimir qué comentarios esta ocasión ha sido muy óptima para comprovar que los comentarios se deberían haber suprimido por falta de educación y, en cambio, están a toda visión de las personas internautas.
Empezando por la empresa, su comportamiento ya deja bastante sentado cuales son sus directrices informativas en lo refrente a los estereotipos y prejuicios.
Muchas gracias
Bernat Escudero Pachón
de maig 20, 2006
la proliferación de los weblogs en irán desde hace 3 años me ha llevado a hacer una reflexión sobre el tema, que lo expongo en este artículo. parto de la idea de que a través de los weblogs la internet se convirtió en un espacio publico de reivindicación de libertades especialmente para las mujeres de aquel país. lo mismo pasa también en otros países bajo regimens duros y conflictivos, como es el caso de iraq.
de maig 17, 2006

los flyers de les fatales faktory suelen presentar los estereotipos de genero con una pizca de humor. su intención, obviamente, no es reforzar sino denunciar la permanencia de estos estereotipos en nuestra sociedad.
y si, la fiesta es este viernes!
de maig 12, 2006
Monitoreo ¿Quién figura en las notícias? El PROJECTE GlOBAL DE SEGUIMENT DELS MITJANS (GMMP) M. Puig
Es va iniciar el 1995 i es porta a terme cada cinc anys. Va continuar el 2000, i el 16 de febrer de 2005 es va realitzar amb la participació de 76 països i un equip de centenars de professionals a tot el món. La finalitat d’aquest tercer monitoriatge és dibuixar un mapa de la representació de dones i homes en els espais informatius dels mitjans de comunicació.
També podeu consultar “ Representación de la violència de gènere en los informativos de TVE, estudio de Pilar Lòpez Diez. Web:.adpc.cc.
A l’Estat espanyol aquest treball de recerca l’ha liderat l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, amb la col•laboració de la Xarxa Europea de Dones Periodistes
La Informació sobre violència contra les dones a la premsa (e004-2005) por Mª José Cantón Gomez (Novembre de 2005) Web Associació Dones Periodistes, www. adpc.cc /Recerca.
Es va iniciar el 1995 i es porta a terme cada cinc anys. Va continuar el 2000, i el 16 de febrer de 2005 es va realitzar amb la participació de 76 països i un equip de centenars de professionals a tot el món. La finalitat d’aquest tercer monitoriatge és dibuixar un mapa de la representació de dones i homes en els espais informatius dels mitjans de comunicació.
També podeu consultar “ Representación de la violència de gènere en los informativos de TVE, estudio de Pilar Lòpez Diez. Web:.adpc.cc.
A l’Estat espanyol aquest treball de recerca l’ha liderat l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, amb la col•laboració de la Xarxa Europea de Dones Periodistes
La Informació sobre violència contra les dones a la premsa (e004-2005) por Mª José Cantón Gomez (Novembre de 2005) Web Associació Dones Periodistes, www. adpc.cc /Recerca.
ELS MITJANS DE PROXIMITAT
Montse Puig, sessió 17 de maig
Des que hi ha democràcia a Espanya, els ajuntaments, corporacions ,grans o petites, han decidit portar la seva veu a la ciutadania. Han fet un esforç molt lloable per obrir-se a les persones i oferir transparència informativa de les seves activitats i per donar una imatge propera i familiar, o com a mínim fer-ho veure.
Els butlletins Municipals són l’eina per mantenir el caliu entre el partit en el poder i l’electorat. El que s’ha anomenat “políticament correcte”, una perspectiva que implicaria un apropament més democràtic als diversos col•lectius femenins que actuen en la vida local. Però no sempre es compleix.
Característiques comunes:
Dependència d’una corporació municipal
Distribució gratuïta.
Realització semiprofessional, en alguns casos casolana
Bilingüe.
Funció d’aparador dels guanys dels equips en el poder local.
Desig de satisfer la ciutadania, sigui quina sigui la seva opció política.
Necessitat d’acontentar els segments socials de cada municipi (joventut, gent gran, alumnat, dones, homes.
Aquestes circumstàncies condicionen la forma, el contingut i els discurs vehiculat mitjançant les publicacions de l’administració local.
Aquesta dependència de la voluntat política de la ciutadania, ja que del seu vot dependrà la continuïtat en el poder, hauria de portar a que en els butlletins es tingués molta cura del llenguatge, els enfocaments, els tractaments no discriminatoris (per raó de sexe, de procedència o d’ètnia), però malauradament no sempre és així.
Acostumen a utilitzar un estil adulador referit als equips de govern.
Hi ha molt pocs exemples d’informació feta amb perspectiva de gènere. Alguns de positius:
”Tres de cada nuevos espacios públicos llevaran nombre de mujer” (El Pont d’Esplugues).
El pretès genèric masculí està present en qualsevol referència a les persones que habiten el municipi, i és difícil trobar titulars que tinguin en compte l’ús del femení), llevat d’excepcions ”El Col•legi Fontetes acull les jornades de pares i mares” (Riu SEC Cerdanyola del Vallès 1998) “ Millor atenció als ciutadans i ciutadanes” (Butlletí de Castelldefels, maig 1998)
Referències a homes i dones de la localitat que han destacat per alguna raó. (Centenària, jugadora de rugby Viladecans 1998)
Les seccions més corrents són:
* Acords i activitats promoguts des de la corporació municipal.
* L’esport i les activitats lúdiques de la població.
* Les activitats culturals i recreatives.
* L’opinió dels partits polítics que configuren la institució
* Activitats de ciutadans i ciutadanes que destaquin per alguna causa.
Caldria cuidar el llenguatge des de la perspectiva de gènere, veïnes, mares, alumnat...per evitar ocultar les dones.
Fer constar les activitats dels grups de dones dins del butlletí, perquè l’ús de la perspectiva de gènere no s’acaba amb un llenguatge correcte sinó en el tractament de temes en els que destaquen les dones de cada localitat.
Decàleg de Bones Pràctiques de la comunicació local pública, elaborat per el curs de posgrau de Comunicació Local de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma. Web: comunicacio-local.org
Montse Puig, sessió 17 de maig
Des que hi ha democràcia a Espanya, els ajuntaments, corporacions ,grans o petites, han decidit portar la seva veu a la ciutadania. Han fet un esforç molt lloable per obrir-se a les persones i oferir transparència informativa de les seves activitats i per donar una imatge propera i familiar, o com a mínim fer-ho veure.
Els butlletins Municipals són l’eina per mantenir el caliu entre el partit en el poder i l’electorat. El que s’ha anomenat “políticament correcte”, una perspectiva que implicaria un apropament més democràtic als diversos col•lectius femenins que actuen en la vida local. Però no sempre es compleix.
Característiques comunes:
Dependència d’una corporació municipal
Distribució gratuïta.
Realització semiprofessional, en alguns casos casolana
Bilingüe.
Funció d’aparador dels guanys dels equips en el poder local.
Desig de satisfer la ciutadania, sigui quina sigui la seva opció política.
Necessitat d’acontentar els segments socials de cada municipi (joventut, gent gran, alumnat, dones, homes.
Aquestes circumstàncies condicionen la forma, el contingut i els discurs vehiculat mitjançant les publicacions de l’administració local.
Aquesta dependència de la voluntat política de la ciutadania, ja que del seu vot dependrà la continuïtat en el poder, hauria de portar a que en els butlletins es tingués molta cura del llenguatge, els enfocaments, els tractaments no discriminatoris (per raó de sexe, de procedència o d’ètnia), però malauradament no sempre és així.
Acostumen a utilitzar un estil adulador referit als equips de govern.
Hi ha molt pocs exemples d’informació feta amb perspectiva de gènere. Alguns de positius:
”Tres de cada nuevos espacios públicos llevaran nombre de mujer” (El Pont d’Esplugues).
El pretès genèric masculí està present en qualsevol referència a les persones que habiten el municipi, i és difícil trobar titulars que tinguin en compte l’ús del femení), llevat d’excepcions ”El Col•legi Fontetes acull les jornades de pares i mares” (Riu SEC Cerdanyola del Vallès 1998) “ Millor atenció als ciutadans i ciutadanes” (Butlletí de Castelldefels, maig 1998)
Referències a homes i dones de la localitat que han destacat per alguna raó. (Centenària, jugadora de rugby Viladecans 1998)
Les seccions més corrents són:
* Acords i activitats promoguts des de la corporació municipal.
* L’esport i les activitats lúdiques de la població.
* Les activitats culturals i recreatives.
* L’opinió dels partits polítics que configuren la institució
* Activitats de ciutadans i ciutadanes que destaquin per alguna causa.
Caldria cuidar el llenguatge des de la perspectiva de gènere, veïnes, mares, alumnat...per evitar ocultar les dones.
Fer constar les activitats dels grups de dones dins del butlletí, perquè l’ús de la perspectiva de gènere no s’acaba amb un llenguatge correcte sinó en el tractament de temes en els que destaquen les dones de cada localitat.
Decàleg de Bones Pràctiques de la comunicació local pública, elaborat per el curs de posgrau de Comunicació Local de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma. Web: comunicacio-local.org







